El Far

Cim recentment afegit al repte, encara sense numeració correlativa i sense figurar al mapa zona de descàrrega d'arxius

Dades tècniques de la ruta

Sant Martí Sacalm-la Masó-Sant Pau-Castell de Fornils-la Triola-Cova d'en Salvi-Grau del Goleró-Pla de l'Om-Grau de Cabrafiga-Santuari del Far-Grau de Sant Martí-Sant Martí Sacalm
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic:	La Selva		Lloc sortida:	Sant Martí Sacalm
Dades cartogràfiques
Cartografia:	Editorial Piolet		Mapa:	Collsacabra
Coordenades:	UTM		Datum:	European 1950
Característiques del recorregut
Data:	01/02/2013		Distància:	14,71 Km.
Recorregut:	Circular		Ciclable:	No
Terreny:	Pistes i senders		Orientació:	Fàcil
Dificultat:	Moderada		Valoració:	4 sobre 5
Temps
Total	6 h. 20 min.	Caminant	4 h. 20 min.	Parat	2 h.
Altures
Màxima	1.123 mts.	Mínima	561 mts.	Acumulat	835 mts.
Pendents
Màxima	48 %	Mínima	-55 %	Esforç (0 a 5)	3

Comentaris

La muntanya del Far es presenta imponent i inexpugnable des dels prats de Sant Martí Sacalm. Com sempre, els cingles es presenten inaccessibles per a gent mortal que no es defensa en tasques d'escalada i no porta penjat de la cintura un arnès ple de mosquetons i una corda a l'espatlla, però segur que abans que aquests, hi ha hagut algú que ha trobat una manera de superar aquestes muralles sense tant equipament. I el cas és que no hi ha un pas ja que trobem 4 diferents accessos a les pastures del Pla de Malla. Tenim els graus de Cabrafiga i Goleró, a la banda sud-oest de la serra i els de Sant Martí i Santa Anna, al nord-est. L'itinerari proposat ofereix un fàcil recorregut en sentit descendent al començament, per anar escalfant cames per apropar-nos a visitar uns quants llocs d'un cert interès. Destaquen, per diferents motius, Santa Pau, el Castell de Fornils i, per als aventurers, la Cova d'en Salvi i el Salt i font del Goleró. El trànsit pels graus no comporta cap tipus de dificultat. Pujar i baixar per ells suposarà un cert grau d'esforç que dependrà de l'estat de forma de cada un, però res més. També cal recordar que un cop superat el Grau del Goleró, el trànsit fins al punt d'accés a la plana, el grau de Cabrafiga, es realitza de manera còmoda per terrenys de pastures però a partir del grau la cosa es complica ja que es camina molt, molt a la vora del precipici, així que la gent que tingui vertigen pot tenir problemes. Hi ha moments en què el sender amb prou feines té mig metre de terreny ferm. En descàrrec de la natura cal dir també que molta part del recorregut no dóna sensació de perill ja que la vegetació dissimula aquest. També dir que és millor fer el recorregut per aquest sender que no fer-ho per l'asfalt de la carretera, que és una altra possibilitat. Per als amants de l'aventura i la descoberta, aquesta excursió els ofereix la possibilitat d'anar a visitar la Cova d'en Salvi. La seva localització no és fàcil ja que no hi ha camí definit però hi ha fites que faciliten la feina. No donaré massa informació ja que a internet n'hi ha. Tan sol dir que si s'acaba entrant ( uns 300 metres de recorregut amb diferents dificultats ) s'ha de tenir molt respecte per la fauna que hi viu, ratpenats i aranyes.

Aproximació en cotxe

Proposem començar la sortida des de Sant Martí Sacalm, veïnat de Susqueda. Per arribar cal anar a Amer a trobar la carretera asfaltada que en 9 kilòmetres puja a aquest indret que reposa als peus de la muntanya del Far. Normalment es deixa el cotxe al costat de l'església, però si es disposa de vehicle tot terreny es pot conduir uns 400 metres més per pista de terra en molt bon estat. Si s'opta per aquesta última opció cal travessar una porta i tancar-la, una vegada l'hem superat. Les coordenades de la primera opció són les següents: 31 T x=462518.40 y=4651443.7 Les de la segona opció: 31 T x=462267.88 y=4651694.58

Descripció del recorregut

Començarem a caminar en direcció nord-oest a trobar la pista de terra que es dirigeix cap als cingles de la muntanya. En arribar a la pista trobarem una bifurcació amb un cartell que mena al Castell de Fornils. Seguirem aquesta pista ja que la que tenim al davant serà la que farem servir per tornar. Per pista en molt bones condicions i ampla voltarem el puig dels Corbs i arribarem al mas anomenat Puiggalí. Si no es vol anar a visitar el Castell de Fornils (en estat ruïnós) es pot seguir per la pista que planeja ( velles senyals de pintura blava ). en direcció al mas i fer el recorregut diferent fins al mas la Triola. En aquest cas seguirem per la pista en baixada en orientació sud-oest per passar a la vora de la Masó. Més endavant es creua la riera de Sant Pau i uns metres després arribem a l'ermita de Sant Pau. Des d'ella podem gaudir d'unes vistes impressionants dels cingles que l'envolten, i ja tenim a la vista el grau que hem de pujar. Seguim per la pista, que segueix perdent alçada i comença a deteriorar-se fins arribar ( després d'uns 1000 metres de descens ) a un punt al qual trobem, sense senyalitzar, un corriol a ma esquerra que es dirigeix al castell de Fornils. Tomben per aquest corriol, clar i fressat, que en uns quants metres ens deixa a les portes del castell. Vist aquest hem de desfer el camí fins tornar de nou a la pista. Ara toca creuar-la i seguir en sentit nord primer per pista i més endavant per sender, en direcció al mas el Roure. No s'ha d'arribar. El sender va dret cap al mas però nosaltres hem d'anar en direcció al mas la Triola, així que finalment deixem el camí i allà per on millor ens sembli, hem d'anar superant feixes fent servir traces de bestiar, fins sortir a la pista que del mas surt cap al nord-oest en direcció al grau del Goleró i que porta les senyals de pintura blava de la pista que vam deixar al mas Puiggalí, ja que aquesta pista és la que bé d'aquell. En aquest punt, si no es vol anar fins el grau del Goleró i es vol escurçar la sortida, es pot anar a trobar el sender que puja a dalt de la plana pel grau de la Cabrafiga. Nosaltres seguirem la pista caminant per un ampli prat, vorejant el bosc, que quedarà a la nostra dreta, fins trobar un senyal de prohibit el trànsit de motos. Podem dir que en aquest punt comença l'ascens al pla de l'Om. Ens endinsem en un alzinar per un sender que per moments es torna costerut i que, fent ziga-zagues va pujant constantment. Si encara és en peu, passarem per un lloc al qual trobem una construcció de plàstic i fusta que se suposa algú va fer servir d'aixopluc. Si es vol visitar la cova d'en Salvi, a partir d'aquest punt cal anar amb compte. S'ha de caminar encara una certa distància, però s'ha d'anar mirant de trobar un punt, quan ja el camí es de pedra, no de terra, i abans de començar a passar un tros de camí que sembla una calçada romana. Hi ha diferents senyals. Hi ha escrit a la pedra de la paret de la nostre dreta el text “cova” i un senyal en forma d'aspa (si encara no s'han esborrat). Les més evidents però són dos fites, podem dir que d'una grandària mitjana, que senyalen un petit pas que permet baixar a la llera d'un torrent. Ja us trobeu amb fites que us aniran guiant a l'entrada de la cova. Segurament costarà una mica arribar. Paciència i a rastrejar. Si abans de trobar les fites s'arriba a una porta de ferro significa que ja les heu passat i haureu de recular. Visitada la cova s'ha de tornar al camí que porta al grau i, ara sí, passar una porta que s'ha de tornar a deixar tancada. A pocs metres de la porta, en un revolt del camí, hi ha un espai que és un magnific mirador de la vall. I ja som a dalt. Som al pla de l'Om. Compte al bestiar que pastura tranquil·lament. Hem de seguir caminant per terreny de pastura en clara orientació sud-est per anar a trobar una porta que ens permet sortir d'un terreny ballat per entrar en un altre. Seguim la línia de filferro en el mateix sentit de la marxa per anar a trobar un altre punt de pas i, finalment, girant uns quants graus més en sentit sud-oest, arribar al punt pel qual puja, o baixa, el grau de Cabrafiga. Ja aquí comencem a trobar senyals de pintura, antigament blanca i ara pintada per sobra de negre (em va semblar). A partir d'aquest punt cal vigilar una mica, sobre tot si es va amb mainada o gent amb vertigen, ja que es comença a transitar molt a la vora del precipici. Sense problemes però, anirem seguint les senyals de pintura blanca, que ara ja són més evidents i trobarem una porta. La creuem i sense cap més dificultat, arribem a l'aparcament del santuari i els seus edificis i miradors. Des de la Cabrafiga fins al santuari, el camí pel qual caminem està ple de nummulites. Als miradors del santuari, si el dia ho permet, s'ha de passar molta estona. Les vistes així ho mereixen. Per tornar al cotxe cal anar a trobar els senyals de PR que es dirigeixen, en sentit nord, també arran de la cinglera. Aquest senyals ens acompanyaran ja fins al cotxe. Als pocs metres sortim a l'asfalt i el seguim en sentit sud-oest. Si volem acostar-nos al punt geodèsic cal deixar l'asfalt i mirar de trobar el millor pas entre vegetació per arribar-hi. Seguint l'asfalt, abans d'arribar a Santa Anna, ja trobem que el PR deixa l'asfalt i gira en sentit nord-est. Aquesta seria l'opció A. Baixar pel grau de Sant Martí. Pel que diuen les ressenyes consultades, aquest grau és més curt i pendent que el de Santa Anna, que és l'opció B, més llarga i còmode. Per fer l'opció B cal anar per asfalt fins Santa Anna. Nosaltres però baixem pel grau de Sant Martí. Molt maco i sense problemes. Amb forta pendent, però sense complicacions. I així anem fent, seguint el senyals grocs i blancs de PR, fins tornar de nou al cotxe.