Tuc Dormidor

Cim recentment afegit al reptezona de descàrrega d'arxius
Descarrega't el mapa
Descarrega't el track
Descarrega't els waypoints
Descarrega't el perfil
Accedeix a l'àlbum fotogràfic

Dades tècniques de la ruta

Counozouls-Col du Feuille-Pas del Rec-Col du l'Homenet-Pech Pedré-Prats des Taillats-Pic Dourmidou-Serrat dal Miech-l'Estampe-Fournas-Couzonouls
Dades geogràfiques
Lloc geogràfic: Conflent Lloc sortida: Counozouls
Dades cartogràfiques
Cartografia: IGN Francès Mapa:2248ET
Coordenades: Mercator Spherical Datum: WGS84
Dades GPS
Marca: Garmin Model: Montana 600
Coordenades: UTM zona 31 T Datum: WGS84
Característiques del recorregut
Data: 12/03/2014 Distància**: 16,8 Km.
Recorregut: Circular Ciclable: Parcial
Terreny: Pista, sender i fora camí Orientació*: Moderada
Dificultat*: Alta Esforç*: 5 sobre 5
Senyalització: Parcial Fonts: Si
Temps 
Total** 5 h. 35 min Caminant** 4 h. 45 min Parat** 50 min.
Altures
Màxima ** 1844 metres Mínima ** 932 metres Acumulat** 1168 metres
* Dades totalment subjectives basades en estat de forma i apreciacions personals 
** Enllaç a les dades obtingudes de la web ibpindex
Comentaris
Ens trobem de nou, per no variar, davant d'una altra proposta recargolada que farà que aquells que es decideixin a fer-la pensin que m'he tornat boig i vulgui complicar la vida al personal. Per fer aquest cim del tuc Dormidor, o pic Dourmidou pels locals, hi ha una ruta lògica i natural que parteix del col de Jau, a 1500 metres d'alçada. És el que tothom fa. I per això mateix sorgeix aquesta proposta. Oferir quelcom diferent. Reialment, fer aquesta proposta, tal qual es reflecteix aquí, serà un acte de masoquisme. Per una banda, entre anar i tornar haurem de conduir 19 km. més, amb lo que això suposa de temps i diners. Per altra, en comptes del 300 metres i escaig de desnivell a superar per la banda del col, ens haurem d'empassar 1150. També la distància recorreguda jugarà en contra ja que des del col es caminen poc més de 6 km. I per la banda proposada ens esperen uns 16. Be, com veieu poca cosa tenim a favor. El tuc Dormidor és una muntanya de suau perfil pel costat sud-oest però canvia radicalment pels altres costats. Les seves vessants manquen totalment de vegetació així que es pot assolir pel cantó que es vulgui tot i que allò que coneixem com a camí llueix per la seva absència. Tan sol destaca una pista que connecta el col de Jau amb el de l'Homenet, clarament visible des del primer. Aquest cim, en dies nets, disposa d'unes amplíssimes vistes arreu, tant sol amagades pel més alt cim del roc de Madres, també accessible des del col. En compensació podem arribar a veure la mediterrània i a l'altra banda el Pirineu, amb el Carlit com a màxim expenent. L'itinerari que proposo també es pot plantejar amb dos cotxes i així escorçar en gran mesura el recorregut. També, i fent cas omís de tot ho escrit fins ara, es pot plantejar una altra possibilitat i fer dos cims del repte a l'hora. El col de Jau permet fer el roc de Madres i...Si encara resten forces, el tuc Dormidor. El que passa és que jo ja tenia enregistrat el primer així que vaig estirar al màxim aquesta proposta del Dormidor.
Aproximació en cotxe
A partir d'ara faré servir la geolocalització per a indicar el punt de començament de la caminada.
Aquest és l'enllaç amb les coordenades. Una vegada oberta la finestra de Google maps cal accedir a l'opció Indicacions i indicar en la casella A el lloc de partença.

Descripció del recorregut

Sortim de Counozouls per pista senyalitzada amb pintura groga que comença a pujar en sentit nord-est de forma suau, fent llaçades, fins el col du Feuille. En aquest punt la senyalització és una mica confusa. A la dreta surt un corriol clar que hem de descartar. Recte segueix, en baixada, un altre corriol que és bo, tot i el senyal de camí incorrecte. Ens portaria a trobar el camí bo, però va molt emboscat. Així doncs tan sol ens queda l'opció de l'esquerra. Cal buscar el senyal de pintura que marca la continuació del sender. A partir d'aquest moment el camí comença un sostingut descens entre faigs i segons vam perdent alçada els senyals de pintura van desapareixent. Arriba un moment que (març de 2014) unes feines de tala d'arbres han malmès de tal manera el camí que ens obliga a trobar el millor pas per enllaçar amb la pista que tenim a la vista. Són pocs metres però el terreny és força pendent. Ja a la pista passem per sobre d'un petit torrent canalitzat i arribem a una bifurcació. Jo vaig prendre la pista que fa baixada i descartí la que continua recte, en suau pujada. Aquesta pista sembla, pel que observí des d'un altre punt del camí, que puja fent llaçades a la carena i després al cim, una vegada es surt del bosc, però no puc assegurar que això sigui cert. Des de la llunyania sembla que s'intueix la manera. Com ja he escrit, vaig optar per seguir baixant i resseguir el camí senyalitzat al mapa. Més endavant els senyals grocs van tornar a aparèixer per confirmar que anava al camí correcte. Sempre en baixada arribà un moment que apareix sobre el terreny una altra pista que no figura al mapa i que pot donar lloc a interpretacions i errors ja que segueix el mateix recorregut que la que està dibuixada al mapa. En aquest punt hem de deixar de banda la pista evident i seguir recte, en el mateix sentit de la marxa, per una altra pista, el començament de la qual està tapat per arbres caiguts. Més endavant la pista es clareja i es fa molt més fàcil de seguir. Així arribem a un punt en el qual els senyals de pintura ens fan deixar el camí ample i prendre un corriol que baixa pel marge i ens fa baixar en busca d'un torrent (si seguíssim recte pel camí marcat com incorrecte, sembla que aniríem a enllaçar amb les pistes de desembosc abans descartades). El seguim uns metres aigües avall i el creuem per anar a sortir a un sender. Jo el vaig agafar en sentit ascendent però el millor és fer-lo en sentit contrari. Per una banda o altra hem d'acabar sortint a una pista molt més ampla i apta per a tot tipus de vehicle. Ja a aquesta pista la seguim per la dreta, sense pintura ja que el camí senyalitzat se'n va en sentit contrari, i després de diverses llaçades connectem amb una altra pista. Aquí també tenim diverses opcions. Per la dreta, al poc i per l'esquerra, trobem una pista que fa drecera pujant molt i molt fort. Recte veiem un corriol, que més sembla una traça de bestiar, que emboscat també acaba enllaçant amb la drecera anterior. Finalment seguint per l'esquerra, al poc s'arriba al punt al qual neix la pista que hem de seguir i a la qual surt la drecera anterior. Al poc de caminar per aquesta nova pista descartem una altra que surt per l'esquerra i que encara agafa més pendent. Més endavant descartem dos trencalls més a la dreta i comencem a trobar senyals de pintura blanca i un quadrat negre amb el número 40 a dins (també veurem altres amb el número 42). Aquesta pista, en sostinguda pujada, ens porta a tocar el col du l'Homenet. No arribem ja que anem tombant a migdia en suau pujada fins sortir a una nova pista, provinent també de l'anterior col. En aquest punt deixem la pista en més bon estat i agafem la que puja per l'esquerra en sentit sud-est. Flanquegem el Pech Pedré i ens acostem al filat que separa no sé quines comunes. Així, caminant ja lliures de vegetació, per on millor ens sembli i bufant de valent pel pendent i el cansament acumulat, arribem al cim. L'esforç, espero, haurà volgut la pena. Les vistes, un dia adequat, són magnifiques. Ja descansats cal començar el descens. El plantejo pel dret, muntanya avall i a l'aventura. Cap problema ja que el descens és franc gairebé fins avall del tot. Uns 500 metres de desnivell trepitjant matolls i herba que no s'aixequen més enllà dels turmells. Tenim dues carenes per fer-lo. La que baixa al Dardiére sembla la millor i a més a més fa més curt el recorregut. Jo vaig optar per baixar directe al sostre de l'edifici que es veu més avall i que figura al mapa cop métairie du Becaud. Per això vaig triar la carena que passa entre el rau du Bac i el de Becaud. Aquesta és neta fins a uns 200 metres de trobar la pista que hem de prendre. Cap problema però ja que com tota fageda, el sotabosc és net. I ja som a la pista. La seguim per la dreta, en sentit nord. Ara anem recuperant-nos del descens i transitem còmodament de manera quasi planera. Sempre caminant per la pista més evident anem descartant altres trencalls que anem trobant i arribem a un punt en el qual travessem el rau du Courtalet. A partir d'aquí cal parar atenció. Primer la pista gira cap a l'oest, després al nord i uns metres més endavant al nord-oest. Aquí ens hem d'aturar i localitzar un vell corriol, el començament del qual actualment s'ha perdut degut a les obres d'arranjament de la pista. Aquest corriol, com diria un company, és un camí dels de tota la vida. Una vegada l'hem localitzat és fàcil de seguir ja que els seu traçat s'intueix be, tot i estar difuminat per l'arbrat que ha anat creixent. De cop apareixen senyals de pintura vermella. Anem caminat entre faigs vells i salvatges. Cal una bona estesada. Quan aquests desapareixen el camí es comença a perdre entre la vegetació (ginestes?) però encara s'intueix un estret rastre. No sé quant trigarà a desaparèixer del tot. Finalment sortim a una pista. La seguim per l'esquerra en sentit sud-oest. Més endavant trobem un desviament, fort a la dreta. Deixem la pista per la que transitem i agafem la nova, anant ara en sentit nord-oest. Ja no la deixarem fins sortir a la carretera D-417, que ens portarà, en pocs metres, a l'aparcament i punt final d'aquesta aventura.